La Gala, element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional

La Gala o dansa de Campdevànol, s'ha convertit per a la població una icona d'identitat. La Gala de Campdevànol, original de segle XII, s'ha convertit en un patrimoni immaterial únic i inigualable de el folklore català declarada Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional. Podeu gaudir d'aquesta tradició durant les seves festes patronals (tercera setmana de setembre)

La Gala és una dansa que es balla a Campdevànol, un dels municipis de la comarca del Ripollès. És coneguda també com Dansa de Campdevànol, Dansa de l'Roser o Dansa de les Caputxes. Aquesta es pot veure a la plaça principal de la vila, la plaça de la Dansa, cada diumenge i dilluns de la Festa Major. Com sempre s'ha ballat allà és per això que la plaça rep aquest nom.

La dansa de Campdevànol, o també coneguda com "la Gala", ha arribat als nostres dies gràcies a les Confraries del Roser. Aquestes utilitzaven la dansa com a forma de renovació dels pabordas i pabordesas de la confraria. Entre 1570 i 1620 en tot el territori dels Països Catalans es van crear les Confraries del Roser. Estaven regides pel rector de la parròquia i per dos pabordas i dues pabordesas que cada any eren rellevats del càrrec. Abans de la dansa es celebrava una processó. Gràcies a aquest fet podem veure la influència de les confraries i de la religió en la història de la Dansa de Campdevànol. Encara que és difícil precisar l'origen exacte de la dansa, per la falta de documentació escrita, segons el mestre Lluís Millet, la melodia que la caracteritza es va reconèixer en una nadala francesa impresa en 1550. Així i tot, hi ha diverses teories. En primer lloc, hi ha qui creu que té un fonament religiós relacionat amb la festa del Roser i que per tant, la Dansa representa la commemoració el traspàs de funcions dels Pabordes del Roser, entrants i sortints, que solien canviar cada any. En segon lloc, altres teories la relacionen amb la llegenda de el Comte Arnau, però la versió més acceptada és la de ser un simbolisme del triomf de la vila sobre un dels "mals usos" de l'època feudal: el "dret de cuixa". Va ser abolit al 1486, juntament amb altres "mals usos" pel rei Ferran II el Catòlic. L'explicació d'aquesta teoria cal buscar-la en la coreografia de la dansa: el capdanser (anomenat també Galer), vestit amb les millors robes i barret de copa, simbolitza una figura rellevant que galeja totes les balladores ruixant amb aigües perfumades i després les lliura al ballador corresponent.

El ball és ballat per sis parelles i el capdanser. És a la part femenina on rau gairebé tota la importància de la dansa. El grup de dones està format per: l'Alcaldessa, la Campesa i quatre pabordesses. Fa un temps "la Gala" no era exactament així. El ball estava obert a tothom. Avui el capdanser es retira del ball i deixa que les parelles ballin soles. Abans es mantenia aquesta mateixa estructura però amb la diferència que, quan el mestre de ball acabava de ballar amb tots els ballarins, si algú habia avisat el capdanser, traia la ballarina desitjat i un cop haguessin fet una passejada per la plaça la conduiria amb el sol·licitant perquè ballés amb ell. Només es podia participar en el ball si el capdanser hi intervenia. Cap noia podia rebutjar la petició del capdanser, encara que no volgués. Per tant, el ball era molt més llarg i podia durar dues o tres hores, o fins i tot més. El seu nom, "la Gala", segurament prové del mestre del ball que "galeja" les noies. És a dir, ruixa els ballarins amb aigua perfumada.

• Capdanser: representa un noble de l'Edat Mitjana. La seva indumentària és de gran gala. Porta un gambet (caputxa fins a mitja cama) i un barret de copa. Una de les coses més significatives de ballar és l'almorratxa que porta. Aquest recipient està decorat i té diferents broquets per deixar sortir l'aigua perfumada i ruixar les noies.  

• Alcalde: la figura de l'alcalde porta un vestit de molta més categoria que la resta de ballarins. El seu vestit és de seda, llarg als peus, negre i amb un mantell de blonda. Porta un gran collaret de perles, unes arracades brillants, cosides brillants a la roba i amb un ventilador a la mà, molt més gran que el de les pebordesas. També porta una agulla a l'esquena per mantenir el mantell ben agafat.  

• Pabordesas: porten una faldilla verda estampada amb flors discretes i un cos negre. També porten un Gandall (lligadura de malla amb la qual recollien els cabells) i per sobre d'una caputxa blanca. També amb mitenes (guants amb dits decapitats) i expositors de ventiladors colorits i elaborats. Porten unes belles arracades llargues i un ventilador estampat amb flors i acabat amb puntes.  

• Pabordas: les dues primeres porten la barretina i la faixa porpra, per diferenciar la seva experiència i veteranisme. Els altres dos ballarins el porten de color vermell. Els dos primers porten pantalons i armilles de diferent color en comparació amb els altres. El primer és de color verd fosc i el segon és gris. Totes elles porten mitges blanques i set espardenyes beta.

La Gala és un ball amb quatre parts diferenciades:  

• Vain: el capdanser s'emporta els sis ballarins, tots units per les mans. Fan un pas per la plaça apuntant. El capdanser fa que l'eix central i els ballarins s'encerclen fins a completar el cercle imaginari que es dibuixa. 

• Dansa: el capdanser combina amb els sis ballarins, un a un, i balla amb ells. Cada vegada que balla amb un ballarí comencen a fer Ristol (tipus de moviment en el Ball) i després ruixen la noia. Arriba un moment en què es separen i quan es tornen a trobar es saluden lleugerament. Finalment la ballarina l'acompanya amb la seva parella. 

• Ball cerdà: des d'aquest moment només hi ha les sis parelles a la plaça, el mestre de dansa s'ha jubilat. Es formen dues files; un dels nois i un de les noies. Ballen i fan alguns moviments característics. Un cop acabats els ballarins ajuden les noies a treure les caputxes i una persona va a recollir les caputxes i els fans, perquè els ballarins puguin realitzar l'última part del ball. 

• Corrandes: primer fan tres grups de dues parelles cadascuna i les noies s'aixequen. Després fan dos grups de tres parelles cadascuna i tornen a fer el mateix i finalment fan un sol grup on hi ha totes les parelles i les noies s'aixequen. Quan són un sol grup l'acte d'aixecar les noies ho fa dues vegades i en el segon les ballarines fan tot el possible per mantenir la figura el màxim temps possible.